Bisaura o Besora, dues denominacions que convergeixen en un sol lloc, són testimonis d’un passat ric i divers. El seu nom, d’origen basc, ressona amb arrels profundes en una terra que ha estat habitada des del neolític pels antics pobladors bascos dels Pirineus. BASSA-URI-A, en la seva etimologia, s’interpreta com a ‘ciutat del bosc’, fet que evoca la densitat i la majestuositat dels boscos que cobreixen aquesta regió. Amb el temps, Bisaura va experimentar una evolució fonètica que el va acabar transformant en Besora.
Aquesta vall, indret d’un interès humà immens i una bellesa que captiva, s’alça com un testimoni viu de la història. Pobles com Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Vidrà, Ciuret, Sora i Montesquiu teixeixen aquest mosaic humà que dona forma a aquest territori singular. Cada llogaret, cada racó, relaten la seva pròpia història i contribueixen a l’encant indescriptible d’aquesta terra.
A finals del segle IX, entre Santa Maria de Besora i Vidrà, es va posar la primera pedra del Mas Pujolons. La família Pujolons (o Pujalons) va treballar aquestes terres durant cinc-cents anys, i hi va viure tant moments de prosperitat com d’adversitat. Van enfrontar guerres, la pesta negra i les conteses per la defensa i reconquesta de territoris islàmics, mentre el mas s’anava consolidant com una de les cases més importants del territori.
El 5 de maig de 1258, Ramon de Besora i la seva esposa Blanca, comtes del castell de Besora, van reconèixer amb honors Ramon (Raimundus) Pujolons i li van atorgar oficialment el Mas Pujolons per la seva dedicació i servei.
Al segle XV, durant la guerra dels remences (que enfrontava noblesa i pagesia), Pere Pujolons i la seva esposa, Marquesa del Noguer, van casar la seva filla Francina amb un jove de Ripoll. Aquest jove es deia Jaume Clarella.
Aquest va ser un matrimoni diferent dels habituals. Francina tenia germans i, per tradició, el primogènit havia d’heretar les propietats de la família. Però en aquest cas no va ser així. Segons els documents que hem consultat, Jaume va treballar al Mas Clarella com a bracer i es va guanyar la confiança dels amos i l’afecte de la seva filla. Creiem que Francina i Jaume es van casar per amor. Totes les dades que tenim d’aquesta unió així ho confirmen. El germà de Francina, i primogènit, va renunciar a l’herència del Mas Pujolons a canvi d’heretar el Mas Noguer (una altra propietat de la família), tal com figura als capítols matrimonials que van signar.
Francina i Jaume serien des del seu casament, el 4 de maig de 1466, hereus del Mas Clarella i, entre altres coses, de la quarta part del vi del celler i de la verema d’aquell any i dels següents (la qual cosa confirma que en aquestes terres ja es produïa vi). Amb aquest matrimoni va néixer la saga dels Clarella, que van habitar la casa de la vall de Bisaura i van treballar les terres fins a l’any 1970, any en què Pilar Clarella va deixar la casa després d’un accident a les escales del mas. L’última dels Clarella va morir el 1977 en una residència de Vic.
Un altre fet històric de l’any 1874 relaciona el Mas Clarella amb la impressió de segells destinada al finançament de l’exèrcit carlista. A principis del segle XIX un matrimoni va unir dues de les grans famílies de la vall: els Clarella i els Ferrés.
A la dècada dels anys vuitanta, i sobretot a partir de l’any 2013, el Mas Clarella va entrar en una fase decisiva de restauració. Primer la família Barrado (de Barcelona) i més tard la família Call (dels Estats Units) van rehabilitar el mas. Es va recuperar la casa intentant refer el que havia existit en els moments de màxima esplendor i es van replantar les feixes que portaven més d’un segle sense vinyes. Brad Call i la seva esposa Teresa Jensen han dut a terme un projecte de rehabilitació integral del mas i han creat un projecte per a la producció d’uns magnífics vins de muntanya. CLARELLA.
Un Mas de la Vall de Besora Celler de Vins de Muntanya, Enoturisme, Cultura i Història